25 Març 2011

La boia ha estat fondejaia i les dades tornen a estar disponibles!

Arrossegant la boia des de el por amb l'embarcació Dolores	CTD amarrat al cable inductiu, preparat per al desplegament	Boia fondejada.
Ferran i Gustavo (Nixon va prendre les fotos)	Eduard, Didac i Ramón	Bona feina!

Resum

El 20 de gener, la boia va ser portada a port per realitzar inspecció general de l'estructura i la instrumentació. Aquesta inspecció va durar un mes. No obstant això, hi va haver d'esperar un mes més per a fondejar-la de nou, ja que els continus ciclons que es van formar en l'àrea van generar mala mar i van impedir arrossegar la boia fins a la capçalera del canó de Blanes amb la barca "Dolores". Afortunadament ... vam estar esperant pacientment i vam mantenir els nervis ...! Fins avui divendres 25 de març. Avui va ser El Dia La boia va ser unida a la línia de fondeig amb tota la instrumentació a bord que torna a proporcionar dades de les condicions meteorològiques i oceanogràfiques de l'estació d'observació!

Detalls del manteniment realitzat

Durant el temps que la boia es va mantenir en la terra, la seva estructura va ser netejada, inspeccionada i pintada. Es van col.locar nous senyals indicant el nom de la institució i advertint els vaixells que és prohibit ancorar-se a la boia.

D'altra banda, es va fer un canvi important en l'estructura. Aquest va consistir en incorporar un dispositiu extraïble per a fixar la termosalinògraf de superfície. D'aquesta manera el termosalinògraf pot ser retirat des de la superfície de la boia sense que la boia hagi de ser portada a port. Abans passava que només els dos CTDs connectats al cable inducctivo podien ser retirats per a manteniment sense portar la boia a port. Ara, els tres CTDs poden retirar-se per realitzar manteniment en terra, mentre que la boia roman unida a la línia de fondeig a alta mar.

En relació a la instrumentació, es van netejar els CTDs i es van substituir les bateries. Els mesuraments dels sensors es van intercalibrar al laboratori utilitzant per a això una petita piscina d'aigua de mar amb els tres instruments submergits i operatius per 72 hores. Els mesuraments d'oxigen dissolt dels CTDs es van comparar amb mesures en laboratori de l'aigua de la piscina, usant el mètode Winkler.

L'estat de la mar i les operacions a bord

El dia estava ennuvolat i feia una suau brisa. Una mica de mar de fons ens va acompanyar durant la travessia des del port fins a la capçalera del canó. L'onatge ens va impedir navegar més enllà de 2,5 nusos, perquè en cas contrari la boia s'inclinava perillosament. En millors condicions de mar, la boia ha pogut ser arrossegada fins a 3.3 nusos sense posar en perill la seva estabilitat. Però com ja som nois grans i tenim experiència en el tema, la lenta però segura navegació no va suposar cap problema...

El mar estava una mica verd i tenia poca transparència. En el trajecte des del port de Blanes fins al lloc de fondeig, a cinc milles de distància, ens vam creuar amb un front que estava clarament indicat per una llarga línia d'escuma i residus originada segurament per les descàrregues continentals a causa de les pluges dels últims dies.

De tota manera, l'escassa transparència de l'aigua de mar és normal en aquesta època de l'any. La primavera ha començat, la radiació solar ha augmentat, l'aigua superficial s'està escalfant i conté una gran quantitat de micronutrients. Tot això és el que el fitoplàncton necessita per créixer ràpidament a prop de la superfície. De fet, suposem que aquest fenomen ja va començar fa algunes setmanes.

Aquesta vegada l'operació a bord es va dur a terme per l'equip del CEAB que va incloure a Gustavo, Ferran i Nixon (t'hem trobat a faltar, Laura!), juntament amb els nostres col.laboradors contractistes, Eduardo Muñoz i Dídac Català. Aquesta vegada, durant la maniobra de fondeig, ens hem assegurat que la boia oceanogràfica s'allunyés prou de la barca mentre es separava la boia de referència de la línia de fondeig. Això ens va permetre treballar de forma més còmoda i més segura que en altres ocasions ja que així es va evitar una eventual col lisió entre la boia i la barca. Finalment, l'extrem superior del cable inductiu de 50 metres que va enganxat a la boia oceanogràfica, es va unir a l'extrem superior de la línia de fondeig, que s'havia hissat a bord prèviament amb la grua de la barca. Tot va funcionar sense problemes.

Felicitats a tots els membres de l'equip i felicitacions també, al Dr Antonio Cruzado, que segueix de prop, amb molt bona raó, totes les nostres activitats.

Nixon Bahamón