 |
|
 |
Home |
||||
Presentació
|
L'Observatori Operacional del Mar Català (OOCS) del Centre d'Estudis Avançats, estudia canvis del medi marí mitjançant observacions in situ, observacions remotes i modelatge numèric i estadístic (Bahamón et al., 2011). L'Observatori opera des de març de 2009 quan es va establir una estació d'observació fixa en la capçalera del canó submarí de Blanes a 200 m de profunditat i a 2.7 milles de la costa. Des de llavors es realitzen mostrejos quinzenals a bord de l'embarcació d'investigació "Dolores". Addicionalment, a partir del 15 de setembre de 2009, a l'estació fixa es va fondejar una boia oceanogràfica que opera de manera autònoma i registra dades cada 30 min de les condicions meteorològiques i oceanogràfiques. Les dades i imatges recollides per la boia es transmeten a través de telefonia mòbil 2G i 3G a una estació ubicada a les instal·lacions del CEAB, on són processades i publicades en temps gairebé real. L'estació està localitzada en una àrea de gran interès ecològic i econòmic per la seva alta producció biològica lligada a l'explotació pesquera. També, a causa de la seva proximitat a poblacions costaneres d'interès turístic (Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar), la zona és freqüentada per embarcacions d'esbarjo. Diferents models numèrics han estat implementats per estudiar la dinàmica del sistema pelàgic en l'àrea d'estudi. Un model tridimensional de la Mediterrània occidental (Bernardello et al., 2012) s'acobla característiques hidrodinàmiques i biogeoquímiques del medi marí i permet estimar fluxos de matèria i energia. Un altre model numèric (Ahumada-Sempoal et al, 2013; 2015) simula les condicions hidrodinàmiques del canó de Blanes i explica la seva capacitat per retenir partícules que afavoreixen la productivitat biològica. Finalment, un model unidimensional (Bahamon and Creuat, 2003; Gaborit, 2014) simula les condicions biogeoquímiques, amb freqüència horària, de tota la columna d'aigua sobre la plataforma continental. L'Observatori genera informació rellevant del medi marí que contribueix a entendre la dinàmica de la producció biològica no només a la zona pelàgica, sinó també en zones lligades al fons marí (pe Aguzzi et al., 2013). Tota la informació generada és distribuïda a través de xarxes europees (MyOcean, EMODnet, MONGOOS) vinculades al seu torn a sistemes d'observació marines i oceàniques a nivell global.
|
|||